PINTAR L'EMOCIÓ DEL PAISATGE

Necessito abandonar l’anècdota del paisatge per penetrar més en la seva essència i en l’emoció que aquesta em suscita. Cada pintura és realitzada després d’un lent procés de diàleg amb la natura i amb mi mateixa (setmanes, mesos, anys...). No és un lloc determinat el que em crida, sinó un aspecte determinat, present a molts llocs, que m’interpel·la, em remou, em parla i em revela quelcom d’ancestral i profund que trigo a desxifrar i que un dia, arribat el moment, cerco d’expressar, elegint un lloc on aquest es fa present.

Cerco un cert grau d’abstracció, sense abandonar del tot la figuració. Em situo en un cert expressionisme de tendència abstracte.

Treballo sobre tela o fusta, amb acrílic i oli i ocasionalment amb tècniques mixtes incorporant collage i pastel. Amb format gran, perquè necessito implicar una gestualitat àmplia, gairebé corporal i una lliure interacció amb la matèria. Sempre a l’aire lliure per viure amb intensitat i immediatesa l’emoció del paisatge.